*

*

diumenge

TINTA D'ALMÍVAR I CARAMEL

Buida les butxaques de petits papers amb desitjos anotats en temps d’angoixa i desesperació, i els estén al sol d’aquesta tarda de diumenge. Contempla amb els ulls entreoberts com la llum solar blanqueja el paper, com desapareixen aquelles paraules de negra esperança que havia resseguit amb els dits tantes vegades esperant l’ocasió de fer-les servir mentre queia un estel fugaç, i se n’escriu un –només un- a la pell amb tinta d’almívar i caramel. Per poder desxifrar i llegir aquell desig secret amb el codi que només coneixen els llavis, i sentir-lo sempre tan intensament dolç. Com el primer moment.

2 missatges al contestador:

bitxo ha dit...

Avui, a l'univers privat, s'han disparat els nivells de sucre. Diabetis primaveral, potser? :)

Justine ha dit...

M'encanta el dolç...ultimament en vaig faltada...

Publica un comentari a l'entrada