Aquest matí, mentre el pentino abans de marxar cap a l'escola, em pregunta: “Mama, oi que el cor és vermell?”. Li contesto afirmativament. I em fa tres petons ben sorollosos a la galta mentre m’abraça. “Doncs els petons que t’acabo de fer són de color vermell. Perquè te’ls he fet amb el cor”. No puc evitar dedicar-li el millor dels meus somriures. Això sí, d’un vermell ben pujat.
De debò que t'ha dit això?? És tot un poeta, eh? P.q hagués pogut dir: "Oi que el Megane és vermell?" i ja la tenim liada... :)
ResponEliminaLitus
Sí, sí que m'ho ha dit. I he pensat el mateix: que m'està sortint poeta. Només espero que no hereti la cursileria de la mare... :)
ResponEliminauffff... fins i tot a mi m'han arribat aquests petons!
ResponEliminacaram quin nanu!
bitxo, tens un fill que roba el cor. Ja pot fer petons amb el cor, ja.
;)
ps- cursileria de la mare??? apa, llegeix-te de tant en tant i veuràs que no és així.
molts petons
ps- qué tal les angines? veniu avui?