Vés al contingut principal

TAXIDÈRMIA

He après a dissecar els moments abans que els minuts comencin a fer olor de ranci. Abans que s'apaguin els llums de les mirades i les carícies es perdin en la foscor. Abans que la pell s’oblidi del teu tacte. Abans que les paraules es despullin del seu significat per anar-se’n a dormir a les pàgines dels diccionaris. Abans que els petons es ressequin als llavis. Abans que caduquin els dos-cents cinquanta grams de felicitat i un somriure que venia de regal.

Sóc taxidermista d’instants morts que no pugen al cel ni van a l’infern. De petits retalls de vida suspesos en somnis de formol.

Comentaris

  1. Un text tan bell com dur. No sé si l'interpreto bé, però la veritat és que m'ha deixat glaçat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada