mil i una nits


Els genis ens esperen dins de llànties que ja no ho són. Així que freguem l'ampolla per invocar l'esperit del vi i que ens perfumi lleugerament els sentits amb els vapors de l'alcohol. Freguem els cossos, l'un amb l'altre, amb fruïció, per arrencar-ne la rutina i el cansament i despertar el desig que dorm sota la pell. Podem esdevenir aladins una nit qualsevol. I encara ens en quedaran mil.

3 comentaris

  1. Au, va, brindem, perquè en un moment o altre tots siguem aladins.

    ResponElimina
  2. Jo vull tenir-ne mil nits, fregaré l'ampolla a veure si almenys em dóna una única nit, em conformaré i seré feliç.

    Un text deliciós.

    Besades des de Mallorca.


    Carmen.

    ResponElimina
  3. poder si que invocar l'esperit del vi sigui l'única manera de fer realitat els nostres desitjos.

    salut!

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall