cridar

Auscultes la respiració dels mots que neden en el dictat invisible de la planúria de la meva esquena per determinar el to, el so i el registre de la vida que duc escrita a l'anvers del pit. No serveix de res revinclar el gest, ofegar el verb: tota jo et crida, inconscient, amb el moviment de les pauses i l'èmfasi dels accents.

ecos de danzas sufi

Fins que el sol aparegui

per l'orient d'uns ulls,

som a l'ombra dels cossos que estimem.

Francesc Garriga Barata, Ombres

La remor de l'aire em parla de danses antigues i de pluja llunyana. Escric la nit amb menta i xocolata. Escric la nit de dues veus que s'abracen en la distància malgrat saber que encara ha de passar temps abans que arribin a tocar-se. Els badalls m'esperen a l'ampit dels somnis i tu, a cadascuna de les varietats dialectals de les nostres paraules. M'espolso la purpurina de les parpelles mentre deso a la capsa, altre cop, el somriure nerviós i el batec d'ales de papallona de totes les primeres vegades.

ein tausend neun hundert kilometer

No vaig llençar les teves cendres al mar per no embrutar-ne el blau. Et duré al tou dels dits, dins de les butxaques, a mil nou-cents quilòmetres d'aquí i et parlaré, amb el tacte, de complicitats i reconciliacions mentre acaronem plegats els carrers de la ciutat. La reencarnació em va dibuixar amb línies noves, sense presses, però sense ulls per poder tornar a contemplar-te. Continuo essent l'amant de sempre, fidel a les teves comes i punts; ara, però, només puc estimar-te en braille.

please don't stop the music

You've got to watch you walk down the street, em diuen els Fun Lovin' Criminals. De veritat? Did I disappoint you or leave a bad taste in your mouth, pregunta Bono, assegut entre la U i el 2. Send me an e-mail which says I love you, demanen els Pet Shop Boys. Jimi Hendrix em recorda que un cop vaig imaginar que era Little Wing. Take anything you want from me. Què innocent que vaig ser. Put on your red shoes and dance for blues, let's dance to the sound they're playing on the radio, proposa David Bowie. I'm gonna take you away, m'insinua Jamie Cullum mentre demana que no pari la música. I em deixo endur. Let me entertain you, em canta Robbie Williams. Endavant. Però arriba Sting i em diu allò de now that I've found you in the coolth of your evening smile. I em trenco amb Eduard Canimas, i res pot enganxar-me. So why so sad, es demanen els Manic Street Preachers. Nous n'avons rien à faire ensemble, afirma Gérard De Palmas. Segur? Les cançons sempre han esdevingut miralls on trobar els somriures i les llàgrimes en el moment adequat. So, please don't stop the music.

la mecànica del cor

sístole, diàstole. prohibit sentir res, romandre amb els ulls tancats. sístole, diàstole. només personal autoritzat. sístole, diàstole. activar vàlvula de seguretat. sístole, diàstole. tic. tac.

sessió contínua

Vespre de sessió contínua i cartellera. De no-soroll, de no-coets ni petards: l'iPod al poder. Setze gigabytes determinen la banda sonora de la nit més curta de l'any. Les persianes, abaixades; la clau, al pany. Que vinguin els somnis, els retrets i totes les fogueres per fer net. No em fa por cremar-me sencera.

silenci

Vol carn, sense l'empelt de la memòria

d'una altra carn, senil. No vol més verb.

Gabriel Ferrater, Da nuces pueris

Mastegaré la fredor metàl·lica de l'angle que formen els coberts sobre el plat. El mos del verb que ja no es mou, que ja no em diu res. Esquinçaré el teixit del record, rosegaré el tendrum de la memòria i m'empassaré, gola avall, el regust pretèrit de tots els besos, el tacte líquid i ranci del pes del seu cos sobre el meu. Obriré la gana per a la carn nova que vindrà, envoltada de silenci.

infinitius

Fotografiar els matisos de l'amor, destil·lar la sal del crit, palpar la prosa dels aromes, retòrcer el cos dels poemes fins a esprémer-ne el darrer neguit. Violinistes anònims tensen la corda del respir a trenc de matinada. Per què tibar del fil dels mots si podem caminar pels vorals del cel i tastar el so de les campanes? Quina tasca inútil, cercar-te els sinònims i oblidar els infinitius.

gute reise

Que les idees s'esgoten. Sí. Que cal enterrar-les sense fer gaire soroll ni massa cerimònia. També. I sortir a collir-ne de noves un cop has canviat la roba del llit i airejat l'habitació. El mapa del tresor em duu de vacances a l'idioma enyorat i conegut, a la capital dels sons guturals i les declinacions. Llevem àncores, doncs: la direcció del vent, el color de la bandera d'aquest estiu i la marca de rom, aquest cop els trio jo.

postures i verbs immòbils

La nit conjuga postures i verbs immòbils mentre jo tibo de les costures dels llençols. M'escric nusos a les mans i arrugues als malsons. Guions de punt de creu sense tisores ni censures. Silenci, que comença la funció.

la carta esfèrica

Escric als Reis una carta esfèrica per indicar-los el rumb exacte cap a les meves dèries. Vull trobar sota l'arbre de Nadal una ordre d'allunyament contra els darrers quatre anys, que m'omplin les sabates de quilòmetres i d'amnèsia, i que se m'enduguin tot el verí de la sang. No em digueu que els Reis són els pares: la meva fe és cega. I òrfena.

salines i gots d'aigua

Vaig cremar les meves naus en arribar a tu, després de navegar per tots els deserts. Il·lusa i confiada, vaig creure que no em deixaries marxar mai més per tornar a conquerir salines i gots d'aigua. Sense bandera ni vaixell, ara cuso aquest desig balder al blau del mar amb cada braçada del fil de la meva pell. He après a respirar com els peixos i a ensinistrar les onades.

currículum

Em mesuro en anys, diòptries, quilograms, centímetres d'alçada, número de peu, talla de pantaló. En parells de sabates, forats de cinturó, cicatrius, calories cremades, litres d'alcohol. Em compto en estius, nadals, amics i amants. En escoles, universitats, ciutats, adreces, telèfons i llocs de treball. Sóc vehicle, número de matrícula, pòlissa d'assegurança, permís de conduir, carnet d'identitat. Quan l'obvietat de totes aquestes dades se'm fa insuportable, reivindico el meu nom palindròmic i miop en veu alta.

(endiu) menjada

He imaginat l'esclat de sabors, estrany i prematur, en trobar-me dins d'una boca nova. (Endiu) menjada, mastegada per diumenges pretèrits, presents i futurs, duc la mà al pit per palpar la pell, el múscul, la carn i tots els batecs. Els dits repten per les parets del cos, tot cercant teranyines i racons on atrapar la saliva de les paraules que els llavis i el temps encara no han desvetllat. No em mireu als ulls, que parlen pels descosits i no els he ensenyat a mentir.

interpel·lació

He vist l'escena típica:
la noia que estimava, al súper, arrossegant
el carro de la compra, dos fills i un home.
He vist l'escola enderrocada, la runa
de parets on penjàvem poemes i dibuixos lliures,
l'aire sense finestres per on espiàvem
el futur, els núvols, els avis joves
amb el nostre berenar a les mans.
He vist aquell camp d'ordi entre roselles
segmentat pel quitrà estèril, aspre,
d'una carretera. He vist la bústia
on rebia postals i cartes d'amor,
ara plena d'extractes del banc,
factures i la nòmina.

Com es pot equivocar tant el destí?

Amadeu Vidal i Bonafont, Sauló

Hi ha poemes inofensius a la llum del sol però que, a la nit, mosseguen el coll amb les seves paraules. Poemes com miralls on buscar el reflex conegut que ens retorni la mirada, però tan sols hi trobem un vidre entelat pel baf de la solitud, l'absència i l'enyor. I esdevenim, doncs, vampirs malalts de mots que calmin aquesta set de carícies que ens resseca la gola i ens esgarrapa el cor.

blaus

Arriba la promesa d'un estiu d'hores calmes i escates brillants. Em pintaré els ulls amb lectures de mitja tarda i m'abraçaré la pell bruna i tibant. Ara sé del cert que les il·lusions viatgen en tren, i que l'esperança no és de color verd sinó blau mar, blau piscina, blau cel. Blau tranquil·litat.