*

*

dimecres

cridar

Auscultes la respiració dels mots que neden en el dictat invisible de la planúria de la meva esquena per determinar el to, el so i el registre de la vida que duc escrita a l'anvers del pit. No serveix de res revinclar el gest, ofegar el verb: tota jo et crida, inconscient, amb el moviment de les pauses i l'èmfasi dels accents.

2 missatges al contestador:

Vida ha dit...

Preciosa descripció dels fets

anna g. ha dit...

gràcies, Vida :)

Publica un comentari a l'entrada