*

*

dijous

infinitius

Fotografiar els matisos de l'amor, destil·lar la sal del crit, palpar la prosa dels aromes, retòrcer el cos dels poemes fins a esprémer-ne el darrer neguit. Violinistes anònims tensen la corda del respir a trenc de matinada. Per què tibar del fil dels mots si podem caminar pels vorals del cel i tastar el so de les campanes? Quina tasca inútil, cercar-te els sinònims i oblidar els infinitius.

2 missatges al contestador:

myself ha dit...

Alçaaa, tots els verbs són infinitius! «destil·lar la sal del crit» no sé exactament a què et refereixes però m'agrada com sona. Potser a distingir el plor del crit? Tan és. Com sempre, un magnífic apunt.

anna g. ha dit...

"interpretació lliure", que en diuen. m'alegro que t'agradi, i gràcies per dir-m'ho, que sempre s'agraeix :)

Publica un comentari a l'entrada