dimecres

ecos de danzas sufi

Fins que el sol aparegui
per l'orient d'uns ulls,
som a l'ombra dels cossos que estimem.

Francesc Garriga Barata, Ombres

La remor de l'aire em parla de danses antigues i de pluja llunyana. Escric la nit amb menta i xocolata. Escric la nit de dues veus que s'abracen en la distància malgrat saber que encara ha de passar temps abans que arribin a tocar-se. Els badalls m'esperen a l'ampit dels somnis i tu, a cadascuna de les varietats dialectals de les nostres paraules. M'espolso la purpurina de les parpelles mentre deso a la capsa, altre cop, el somriure nerviós i el batec d'ales de papallona de totes les primeres vegades.

5 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

Què bo! :)

anna g. ha dit...

Escrit a les quatre de la matinada... massa menta i xocolata :)

Vinz ha dit...

Doncs t'ha sortit que ni de caixó! :)

Vinz ha dit...

En els darrers posts, les teves paraules són confeti, i el teu discurs verbal una serpentina :)

anna g. ha dit...

Influx de Franco Battiato i un tal Enzo. Cerco un centro di gravitá permanente... :)

Publica un comentari a l'entrada