dimarts

salines i gots d'aigua

Vaig cremar les meves naus en arribar a tu, després de navegar per tots els deserts. Il·lusa i confiada, vaig creure que no em deixaries marxar mai més per tornar a conquerir salines i gots d'aigua. Sense bandera ni vaixell, ara cuso aquest desig balder al blau del mar amb cada braçada del fil de la meva pell. He après a respirar com els peixos i a ensinistrar les onades.

6 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

Molt maca aquesta entrada :)

Vinz ha dit...

(Quins lectors més vergonyosos que tens... Doncs t'ho diré una altra vegada)

Molt maca aquesta entrada :)

anna g. ha dit...

hahaha!!! potser no tenen res a dir :)

Biel Barnils ha dit...

A destacar l'entrada "Vaig cremar les meves naus en arribar a tu" i la sortida "He après a respirar com els peixos i a ensinistrar les onades".
No deixis d'escriure mai, no t'ho perdonaríem els que com jo, de tant en tant, passem per aquest llamp de blog.

Albert ha dit...

Perquè en quedi constància, tot iq eu sóc molt vergonyós, muà!

anna g. ha dit...

gràcies :)

Publica un comentari a l'entrada