*

*

diumenge

(endiu) menjada

He imaginat l'esclat de sabors, estrany i prematur, en trobar-me dins d'una boca nova. (Endiu) menjada, mastegada per diumenges pretèrits, presents i futurs, duc la mà al pit per palpar la pell, el múscul, la carn i tots els batecs. Els dits repten per les parets del cos, tot cercant teranyines i racons on atrapar la saliva de les paraules que els llavis i el temps encara no han desvetllat. No em mireu als ulls, que parlen pels descosits i no els he ensenyat a mentir.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada