interpel·lació

He vist l'escena típica:
la noia que estimava, al súper, arrossegant
el carro de la compra, dos fills i un home.
He vist l'escola enderrocada, la runa
de parets on penjàvem poemes i dibuixos lliures,
l'aire sense finestres per on espiàvem
el futur, els núvols, els avis joves
amb el nostre berenar a les mans.
He vist aquell camp d'ordi entre roselles
segmentat pel quitrà estèril, aspre,
d'una carretera. He vist la bústia
on rebia postals i cartes d'amor,
ara plena d'extractes del banc,
factures i la nòmina.

Com es pot equivocar tant el destí?

Amadeu Vidal i Bonafont, Sauló

Hi ha poemes inofensius a la llum del sol però que, a la nit, mosseguen el coll amb les seves paraules. Poemes com miralls on buscar el reflex conegut que ens retorni la mirada, però tan sols hi trobem un vidre entelat pel baf de la solitud, l'absència i l'enyor. I esdevenim, doncs, vampirs malalts de mots que calmin aquesta set de carícies que ens resseca la gola i ens esgarrapa el cor.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall