*

*

dilluns

ein tausend neun hundert kilometer

No vaig llençar les teves cendres al mar per no embrutar-ne el blau. Et duré al tou dels dits, dins de les butxaques, a mil nou-cents quilòmetres d'aquí i et parlaré, amb el tacte, de complicitats i reconciliacions mentre acaronem plegats els carrers de la ciutat. La reencarnació em va dibuixar amb línies noves, sense presses, però sense ulls per poder tornar a contemplar-te. Continuo essent l'amant de sempre, fidel a les teves comes i punts; ara, però, només puc estimar-te en braille.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada