diumenge

atzucac

Llegir-te és com arribar al final de tots els camins i saber que no hi ha sortida possible. L'atzucac, el buit. Que només pots fabricar nusos amb la matèria primera de l'amor inútil, improductiu i desgastat. És aquell plaer petit que acaba fent mal. Com gratar-se la picada del mosquit fins a fer-se sang.  

3 missatges al contestador:

mar ha dit...

Fer-nos sang al rascar és l'única manera d'aconseguir treure el verí d'una picada. Evidentment llavors ens queda una ferida profunda, que amb el temps cicatritza i s'esborra de la nostra pell. I s'esborra el dolor.
Però ens tornaran a picar els mosquits, segur que si, i tornarem a sentir plaer al rascar-nos... P
otser hauríem d'aprendre a gaudir d'aquest plaer, amb calma i paciència, perquè l'amor és això, un picor constant que ens fa sentir vius i que no l'entenem però que ens fa sentir plaer i pessigolles quan sabem conviure-hi sense fer-nos sang...
osti, tu, com m'enrotllo avui!!!
un petó suau i càlid

Vinz ha dit...

O com gratar-se les corfes de la pigota. Només has de mirar tots els cràters que tinc a la cara per saber la picor que tenia en aquell moment i el que vaig gaudir gratant-me!

Amb les aclaracions de la Montse (en el comentari l'ha clavat) encara dóna més plaer llegir-te! Feu bona parella haha! :P

anna g. ha dit...

Què puc dir que no hagueu dit vosaltres ja? Que gràcies per ser-hi :)

Publica un comentari a l'entrada