*

*

dilluns

mentides

Sovint, en dies grisos, s'escapen cor i mans
per a burxar en les restes d'una vida
que han enrunat paraules
mal dites o mig dites.

I és hora
d'un sil·labari nou,
potser d'un nou silenci,
que ofegui al gorg d'un temps madur
les albes que envelliren
de cop, sense indulgència.

Perquè ens comença a tremolar la veu
en totes les mentides.

Francesc Garriga Barata, Ombres

Perquè ja ha arribat l'hora de deixar d'amagar-nos rere murs de paper, de deixar de bastir muralles i castells amb totes les cartes. Que les paraules ens tornin a mossegar els llavis, que les pells toquin altres pells. Celebrem amb tot el cos que el cor batega altre cop, amb la sang nova i dolça de les promeses que ens ofereix el temps. Perquè ja ha arribat l'hora de tornar-nos a embrutar les mans de síl·labes, adjectius i verbs, sense que ens tremoli la veu.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada