dimecres

postals de tu

Retallo cel i llunes, i totes les línies, netes i brunes, que dibuixen aquestes nits d'hotel i la nuesa sobre el llençol. Fer del silenci verb antic, literatura morta, alè d'alcohol. El desig ja no m'escriu postals de tu: un cop ofegat l'amor, fins i tot el cos oblida la seva pròpia adreça.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada