*

*

divendres

quan ja no hi ets

En ocasiones lo que quiere decir es que el silencio que viene del techo es un silencio diferente, no un silencio ahogado, no el silencio de lo vacío, sino el silencio de lo que está lleno, por no decir repleto.
Enrique Vila-Matas, Dietario voluble

El meu silenci és rodó, rotund i satisfet. És ple de tot allò que ja no sento quan ja no em dius, quan ja no em penses, quan ja no hi ets. És l'interrogant de la pregunta que no espera ni vol resposta, el propietari de blancs de sostre i panys de paret. El meu silenci és el licor de la soledat ben destil·lada, la veu del tros de gel que no s'acaba de desfer. És l'embolcall que resta de totes les mirades, el vent a les banderes i les isòbares dels mapes del temps. El meu silenci és la saliva dels mots secrets que m'escric a la pell quan ja no em dius, quan ja no em penses, quan ja no hi ets. 

4 missatges al contestador:

Vinzd ha dit...

El silenci està ple de paraules :)

anna g. ha dit...

Sí, és un silenci ple del caliu dels amics i de la proximitat d'un nou curs amb assignatures aprovades i sentiments enterrats :)

Arare ha dit...

Res d'enterar sentiments! S'han de mantenir aparcats, sempre ens poden anar bé en un moment donat...

un xupito de silenci? ;)

anna g. ha dit...

Hehehe, Arare. Un xupito... i dos també ;)

Publica un comentari a l'entrada