*

*

dimarts

sota la pell

De la ciutat on el nombre de matisos que poden tenir els cabells rossos tendeix cap a l'infinit, me'n vaig endur la grafia del seu nom, l'olor d'herba mullada i un homenet verd. Ara que he tornat d'enlloc, sense pressa i sense mi, l'estiu de veritat m'espera, fidel, a cada cantonada dels dies amb els braços ben oberts. Matins de calma fugissera, tardes de piscina i migdiada, nits de conversa secreta mentre els nens juguen a la plaça. Plena a vessar de blau de cel i de flaire de suavitzant i detergent, deixo que els petons de préssec de vinya em regalimin coll avall, fins al melic. Ara que ningú no m'estima el cos ni les ganes de riure, em floreixen les pessigolles sota la pell.

2 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

Aiguamolls de paraules foren el teu dolç dibuix :)

anna g. ha dit...

bestial ;)

Publica un comentari a l'entrada