Ves al contingut principal

ja sóc gran

Un any més. I en aquest temps has après, entre moltes altres coses, a sumar i a restar portant-ne, a anar en bicicleta, a tocar el piano, a començar a nedar, què passa quan cau una dent. Has descobert amb emoció què és anar en ambulància i en taxi, l'arquitectura de Gaudí i que, a manca de germans, bons són els cosins petits. Ara ja saps què és l'enyor, i que no és dolent dir com et sents ni plorar per aquelles persones que estimes i que no tornaran més. Els nens es fan grans; els pares, vells. Un any més, felicitats, Enric.

Comentaris

  1. Per molts anys, Enric!!!
    Espero que passeu un dia molt feliç i que feu ina festassa magnífica!
    Quan tornis, Enric, t'estiraré les orelles... i et faré una abraçada.
    Petons

    ResponElimina
  2. gràcies, mar! ja li deixaré llegir el teu comentari demà al matí... :)

    ResponElimina
  3. gràcies, Vinz i Arare! La fiera duerme después de un día intenso y emocionante... i la mama mira "Los inmortales" de Christopher Lambert per recordar-li, un cop més, que els anys passen i que cada cop ens fem més grans :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada