a la foguera

Ànima de corrector, creient confés en la norma. Quina penitència infligiria Pompeu Fabra als acòlits en cometre un pecat ortogràfic?

Senyor, confesso que he col·locat una essa de més allà on no toca.  

no apte per a diabètics

Dies de mantega, hores melmelada. Estimar incandescent, amor bombeta. Pensar-te en pluja de llum, regust de sucre. I desfer-me en paraules.

sobretaula

Sobretaula i cafè

amb dues cullerades d'absència. 

Esteses a les estovalles, 

com engrunes d'una conversa imaginària, 

totes les paraules que voldria dir-te.

La tarda em troba desparant silencis.

petits herois

No cal tenir superpoders per esdevenir petits herois un dia qualsevol. En aquests temps que corren, només cal tenir prou esma com per llevar-se un dilluns, suportar el pes invisible d'una altra setmana i arribar a final de mes sense perdre l'equilibri.

Allò que dèiem, petits herois. Funàmbuls i malabaristes. 

tots els colors

No tenir prou ulls per abastar aquest diumenge de cel rentat, ni prou pell per acollir fred i sol a parts iguals. Petits desastres a les mans, dona de vores escantellades, viure en clau de teixit, aquest esfilagarsar-se en vertical fins arribar al primer mot que vaig pronunciar per intentar definir-te. Tants anys de dits, agulla i llana, i encara no sé cartografiar-te el tacte ni les paraules que calles quan somrius. Arqueologia de tu i de mi, respirar-te fora dels poemes, fòssils, prehistòries, aquestes ganes de pàtria i himnes coneguts; saber-te és asil, aixopluc. Tots els colors.

Que onegin les banderes.

homenatges humils

Tot recordant Espriu, i Primera història d'Esther. A la meva manera.

ocells de vidre

De sobte, sentir-se humana, vulnerable, mortal. De vegades la vida és un miratge tan real com el reflex del vol d'un ocell pel cel de vidre d'una taula.

jules verne

Matins com cops de puny. Blaus a l'ànima, aquest existir balb, i comptar-nos en errades al final del dia. Unir els punts de retolador vermell. Sobre la pell, cicatrius, isòbares, globus, mapes i autopistes.

Volta'm el món en vuitanta nits infinites.

cadena de muntatge

Pensar-me en clau de mecanisme. Gosar no entendre'm és laberints. És enyorar en espiral, ésser sense finestres, existir en claredats elèctriques, eclèctiques, artificials. És escriure roda dentada, i que els mots es rebel·lin contra l'ordre establert, desalfabètics. Terrorista, perpetrar atemptats poètics.

Que algú m'aturi abans que comenci a escopir poemes inconnexos. 

anònim

L'ànsia de dir-te,
i l'afany de negar-me.

Som,
més enllà dels noms,
nosaltres.

clouds

Antídots i metzines. Contra el gris plom que s'estén, silenciós, i contamina la saba d'aquest dilluns, recordar les nits en què sortim a buscar el sol. Mai no tornem amb les mans buides.

versos de diumenge

L'ànima malda 

per sortir. 

El cos, 

sovint,

insuficient.

qüestió de centímetres

Was it love, or was it the idea of being in love?

Pink Floyd

Busque, compare y, si encuentra algo mejor, cómprelo.

Manuel Luque

Amor barat, grapats de "t'estimo" a preu de saldo. Piles gastades, dos telediarios. Hi ha qui no sap estimar, i qui no arriba al prestatge més alt del supermercat, malgrat dur sabates de talons alts. 

La qualitat s'amaga allà.

dia avall

Iterar-te, i a cop de mot fer-te eco al caire de l'abisme en blanc. Bucles de veu a l'aire, i el tacte de repetir-te per invocar el regust dels vespres de les teves mans. Que es precipitin els versos dia avall, fins a esgotar totes les metàfores possibles.

glu

Allò que em sosté per dins els dies en què tot s'enfonsa és el mateix que invoca la tempesta. La pell, de vegades, és superfície inhòspita i esquerpa. Vida interior, escafandres i, a la butxaca, submarins. 

embasta

Fil i agulla, i cosir els mots al paper. Que no es vegin les costures.

groc llimona

Les mimoses esclaten contra el cel grisenc. Febrer vesteix un fred de color agre.

marina

Ones sobre l'oceà clos d'un cos despullat. El vent, les teves mans; el desig que omple les veles i arrissa la mar d'aquesta pell en calma. Espirals, i que el tacte navegui en cercles per aquest voler-te que es desferma en petits naufragis. Nedar-te els llavis i ofegar-me, brànquia i escata, en l'excés del teu nom. 

Aire.

melting point

Recitar el futur simple del verb 'estiuejar'. I cercar un indret on encabir juliol i agost amb certa comoditat per poder conjugar-ne el present d'indicatiu a més de vint-i-vuit graus.

Cos de cera, punt de fusió massa baix. Nodrir-se, doncs, d'hiverns, tardors i primaveres.

sempre tornes

La tarda rúfola emmarcada a la finestra, com una obra d'art. I l'equilibri entre el fred i aquests cinc centímetres de vidre que ens separen, i la llum marcida i la indecisió de les persianes mig amunt mig avall. El pes de la llar alçant-se, prevalent com un tot en aquesta tarda buida de sol.

Càlida, l'espera, quan saps que el final de la tarda et durà les certeses de tornada a casa. L'amor, engrunes de pa i dreceres.

imperfectes

Vides Instagram. I persones fetes de les millors imatges d'elles mateixes. Però tots tenim una carpeta Esborranys on amagar les fotografies dolentes i els dies de baixa qualitat.

Potser una part de la felicitat rau en assumir que som humans. I imperfectes.

dies de vent

De totes les tovalloles que hem llençat en aquesta vida, fer-ne una bandera blanca per fer-la onejar els dies que necessitem una treva de ris, suau i amable.

sota zero

Els llavis, colgats d'una veu de neu. El silenci, gebrada. Si ens diem mots blancs, tal vegada podrem inventar-ne els significats, de tan verges. Escriure una nova història als marges de les pàgines més càlides amb idees sota zero. No. Desgel.

futurejar

Pretèrits que es precipiten memòria avall contra el primer record que vàrem conjugar en plural. He perdut el compte dels verbs amb què ens hem desitjat tots aquests anys. Esgotar els mots per definir-nos; el futur, neologismes.

Superlativem-nos.

contrastos

Tràmits, cues, infermera, metge, malats, formularis, volants, l'espera impacient d'aquell que no sap esperar. Enmig d'aquesta pressa ja còmodament instal·lada en aquell local, el contrast de la parsimònia, el ritual del senyor gran d'abric elegant, barret d'ala ampla i bastó de mànec argentat que treu la ploma de l'infern de l'americana impecable, i la destapa i assaja el gest a l'aire segons abans de firmar, amb traç ferm i estudiat, el paper de la mútua amb una signatura antiga i solemne.

Bon dia tinguin, adéu-siau, amb l'entonació d'aquell que sap que té tot el temps del món al seu abast.

darwinismes

Adaptar-se o morir. Reciclar paraules antigues en una veu nova que no s'adreça a ningú per poder admirar la bellesa del text, sense interferències ni filtres. Malgrat abocar-hi tones d'objectivitat, la punxada subtil, breu, mínima, a dins.

Mil·límetres d'esquerda.

tramuntana

Quan les paraules se les endú el vent i les enlaira, i només queda un silenci de cabells embullats, (ad)mirar-te en la distància sorrenca d'aquesta platja.

L'amor, milotxes al cel. I espurnes d'aigua.

terra ferma

Recomptes. 

Quantes vegades has nedat aquest cel particular on els núvols són l'escuma de les mirades que van a trencar a la riba de l'horitzó. Dona-peix de mots amb escates que llisquen, suaus, per versos i paràgrafs d'aigua dolça, malgrat la sal. 

Quantes vegades has volgut ser platja, terra ferma, port on ancorar. El desig, castells de sorra. I l'amor que es fa a la mar després de la tempesta. De cada naufragi, sempre se'n salva un poema.