Vés al contingut principal

tots els colors

No tenir prou ulls per abastar aquest diumenge de cel rentat, ni prou pell per acollir fred i sol a parts iguals. Petits desastres a les mans, dona de vores escantellades, viure en clau de teixit, aquest esfilagarsar-se en vertical fins arribar al primer mot que vaig pronunciar per intentar definir-te. Tants anys de dits, agulla i llana, i encara no sé cartografiar-te el tacte ni les paraules que calles quan somrius. Arqueologia de tu i de mi, respirar-te fora dels poemes, fòssils, prehistòries, aquestes ganes de pàtria i himnes coneguts; saber-te és asil, aixopluc. Tots els colors.

Que onegin les banderes.

Comentaris

  1. Definir tota la teva cromatologia cartografiant-te el tacte...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada