*

*

dimarts

cadena de muntatge

Pensar-me en clau de mecanisme. Gosar no entendre'm és laberints. És enyorar en espiral, ésser sense finestres, existir en claredats elèctriques, eclèctiques, artificials. És escriure roda dentada, i que els mots es rebel·lin contra l'ordre establert, desalfabètics. Terrorista, perpetrar atemptats poètics.

Que algú m'aturi abans que comenci a escopir poemes inconnexos. 

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

"Tots es mecanimes..." m'has fet pensar en Antonia Font

Maria José

anna g. ha dit...

Gran cançó, María José :)

Publica un comentari a l'entrada