*

*

divendres

imperfectes

Vides Instagram. I persones fetes de les millors imatges d'elles mateixes. Però tots tenim una carpeta Esborranys on amagar les fotografies dolentes i els dies de baixa qualitat.

Potser una part de la felicitat rau en assumir que som humans. I imperfectes.

5 missatges al contestador:

Marga Losantos ha dit...

Un altre "M'agrada". I potser hauríem d'afegir una icona de "+" o "molt", no trobes?
M'agrada molt la idea de la imperfecció. M'agraden els dies de núvols més que els dies de cels perfectament blaus. Són més de mesura humana. La gent massa perfecta és incómoda. Jo crec que la gràcia rau en saber que som humans imperfectes i intentar perfeccionar-nos cada dia :-D

Carles ha dit...

Internet ha esdevingut un mirall egocèntric per a determinada gent. Tot molt de cara a la galeria, però el cert és que a vegades sortim moguts a la foto. O fem ganyotes. Sense anar més lluny, una notícia del País:

http://www.elpais.com.do/noticia/fotos-beyonce-en-el-super-bowl-fotos-prohibidas/

ps: segur que, a més, la veu estava retocada digitalment!

anna g. ha dit...

També seria una bona idea, Marga :)

Reconèixer la pròpia imperfecció és un pas per ser més feliç, no? Com bé dius tu, la gent massa perfecta és incòmoda. O anodina, sense ànima ni caliu. Igual que la gent que es creu perfecta o que només és un aparador que amaga els defectes a la rebotiga.

anna g. ha dit...

Molt bon exemple, Carles. A més, sempre hi ha el/la sapastre/a que va de divo/a i penja fotografies cutres. Hi ha vides de vergonya aliena, sobretot quan coneixes què s'amaga sota aquella mirada bonica ;)

Marga Losantos ha dit...

Llegint l'article de la Tatiana Sisquella de l'Ara m'he recordat d'aquesta conversa sobre perfectes i imperfectes.
"No ser perfecte és el que ens fa perfectes, i creïbles"
http://www.ara.cat/premium/opinio/dubte_0_862713757.html

Publica un comentari a l'entrada