tramuntana

Quan les paraules se les endú el vent i les enlaira, i només queda un silenci de cabells embullats, (ad)mirar-te en la distància sorrenca d'aquesta platja.

L'amor, milotxes al cel. I espurnes d'aigua.

Comentaris

  1. Milotxes... quina paraula més maca. No l'havia sentit mai i he hagut de buscar-ho. És una mena d'estel, veritat?
    Preciosament poètic, com sempre :-)

    ResponElimina
  2. Sí, és una mena d'estel :) Gràcies, Marga.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars