*

*

divendres

sempre tornes

La tarda rúfola emmarcada a la finestra, com una obra d'art. I l'equilibri entre el fred i aquests cinc centímetres de vidre que ens separen, i la llum marcida i la indecisió de les persianes mig amunt mig avall. El pes de la llar alçant-se, prevalent com un tot en aquesta tarda buida de sol.

Càlida, l'espera, quan saps que el final de la tarda et durà les certeses de tornada a casa. L'amor, engrunes de pa i dreceres.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada