marina

Ones sobre l'oceà clos d'un cos despullat. El vent, les teves mans; el desig que omple les veles i arrissa la mar d'aquesta pell en calma. Espirals, i que el tacte navegui en cercles per aquest voler-te que es desferma en petits naufragis. Nedar-te els llavis i ofegar-me, brànquia i escata, en l'excés del teu nom. 

Aire.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall