Vés al contingut principal

terra ferma

Recomptes. 

Quantes vegades has nedat aquest cel particular on els núvols són l'escuma de les mirades que van a trencar a la riba de l'horitzó. Dona-peix de mots amb escates que llisquen, suaus, per versos i paràgrafs d'aigua dolça, malgrat la sal. 

Quantes vegades has volgut ser platja, terra ferma, port on ancorar. El desig, castells de sorra. I l'amor que es fa a la mar després de la tempesta. De cada naufragi, sempre se'n salva un poema.

Comentaris

  1. Ohhh! No se m'acut res més, però a vegades no cal dir gaire cosa, no?

    ResponElimina
  2. No, Marga, no cal. Però els detalls, encara que siguin petits, s'agraeixen sempre :)

    ResponElimina
  3. M'encanten els teus escrits breus, des que els he descobert em tens ben enganxada, però si et dic coses sempre perd la gràcia, no?

    ResponElimina
  4. T'entenc perfectament Marga, a mi em passa exactament el mateix, llegir l'Anna és un dels petits( o grans )plaers del dia a dia.

    María José

    ResponElimina
  5. Noies, que sapigueu que m'heu fet posar vermella :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada