AL·LÈRGIA


Prou esternuts de tristesa.

Contra l'al·lèrgia a la felicitat,

la vida em xiuxiueja

somriures antihistamínics a cau d’orella.

2 comentaris

  1. ni fet a mida!!
    just el que necessitava.

    gràcies!

    per cert, et llegeixo sovint però poques vegades dic alguna cosa. encara em fa vergonya...

    ResponElimina
  2. Vinc sovint a casa teva. Caut, silenciosament, gairebé furtiu i sense badar boca. Només miro, sento, guardo i me’n vaig amb un dolor indefinit (o no) a l’entranya. No puc parlar del que escrius i dius sense dir-ho; em recorda massa un temps meu que he deixat enrere. Penso -i potser m'equivoco- que ja vaig buidar tot el que em feia mal, i em dol -només pensar- que d'altres encara pouen fosca.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall