Haurien de prohibir els divendres. Són dies de contrastos que emplenem amb la impaciència que desprenen les darreres hores, incomprensiblement més llargues, més lentes. Amb totes les promeses de dissabte, les mateixes promeses que es marceixen durant les tardes de diumenge. Perquè els divendres ningú es recorda dels diumenges. Tinc unes ganes enormes de plorar i de riure alhora. I de llegir-te poemes a cau d'orella. No sé si és el vi. O simplement perquè és divendres. Veus com els haurien de prohibir?
No, no, bitxo, els divendres -que no ho dius tu?- tot és possible, res no és mentida. Després... em nego a parlar de després, encara que ja sigui la matinada del dissabte
ResponEliminaTampoc està malament dedicar un dia per setmana a la iŀlusió... no fos cas que el diumenge no acabi decebent les expectatives...
ResponElimina