*

*

dimarts

auxiliar i intransitiu

Ser capsa de galetes. O el cosidor on troben refugi els botons perduts. Ser l'angle exacte que formen el coll i l'espatlla per acollir el pes del cap en l'espai mínim de l'abraçada. L'olor de llençols nets, la carícia tèbia de la vànova. Ser diari íntim i protegir-ne les paraules. Nit d'estiu, sol d'hivern. Ser mínima expressió, màxima expressivitat. Verb intransitiu i auxiliar. Be. Être. Sein. Simplement, ser.

2 missatges al contestador:

pere ha dit...

Des d'ahir que li dono voltes, anna, i encara no sé si vull ser o estar. I no sé si ho sabré mai.
Pensa, de tota manera, que jo (que a més sóc del sud), com molts altres catalans, mai no he sabut si feia servir com calia aquests verbs: maleïdes gramàtiques i maleïts lingüistes!

anna g. ha dit...

pere, la qüestió és fer-los servir, ja sigui l'un o l'altre, o tots dos plegats, per testimoniar que encara som aquí i que ens hi estarem una estona més, oi? :)

Publica un comentari a l'entrada