*

*

dilluns

campanes

Un terrat. Una habitació. Una trucada. Les veus són a tocar l'una de l'altra. Sembla com si, tot estirant el braç, ell pogués acaronar la seva galta. De fons sonen les campanes, perfectament sincronitzades, a ambdues bandes del telèfon mòbil. Els gairebé cinc-cents quilòmetres que els separen es redueixen, de cop, a un simple eco. I ell estira el braç. I ella sent la carícia suau a la cara. En el silenci de la nit, dues veus callen i dos campanars llunyans es parlen a través de la distància, ben curta, d'una trucada.

2 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

yeah :)

anna g. ha dit...

wa yeah! que deien els Antònia Font :)

Publica un comentari a l'entrada