dimarts

sintaxi d'una esperança


Escric un final feliç cent vegades sobre el blanc antic de la paret. Subjecte, verb i complements en clau de càstig o desig. L'esperança ja no és de color verd, sinó gris. Amb un toc de bordeus.

2 missatges al contestador:

Ramon Aladern ha dit...

"La alegría va por barrios" La meva esperança tira a marró fosc. ^_^

anna g. ha dit...

Hola, Ramon! La meva esperança, de fet, va canviant de color :)

Publica un comentari a l'entrada