lleuger d'equipatge

Duc un pessic fossilitzat al tou dels dits. Al blanc de les dents, el vermell carmí d'un mossec queixalat per una altra boca. Tot de son als badalls, i engrunes de pa sec a la bossa. Duc gessamí als cabells i orquídies al melic. A les butxaques, un xic de mar sense sal, un bri de cel sense ocells, un retall de la teva veu i el passeig a mitja tarda d'un peixet de plata per la rajola de gres. Duc la gana congelada al fons del plat, l'amor clavat al mig del pit i la mirada hipotecada rere el vidre d'unes ulleres a qui-sap-quants-anys. Duc la vida en una maleta, i em jugo els batecs, els respirs i els mots a les cartes com aquell que no té res a perdre. Com aquell que viatja pels paràgrafs del cos lleuger d'equipatge.  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada