dissabte

lladrucs

Aquesta nit el fred es cargola al peu de la porta. Els peus enyoren mitjons; les paraules, una conversa. La soledat busca una esquerda; les mans, la companyia del teu cos, encara territori conegut. Aquesta nit el fred borda, i els seus lladrucs són aguts i esmolats com caramells. Aquesta nit sóc un gos perdut que vagareja pels carrers, tot cercant el meu nom en la teva veu. Però ja no la recordo.
Share:

2 comentaris:

  1. És que sembla que ens han robat l'agost, aquest any! Que trobis altres veus, bonica, que segur que sí! Un petó.

    ResponElimina
  2. isnel! gràcies per venir... un petó :)

    ResponElimina