Ves al contingut principal

lladrucs

Aquesta nit el fred es cargola al peu de la porta. Els peus enyoren mitjons; les paraules, una conversa. La soledat busca una esquerda; les mans, la companyia del teu cos, encara territori conegut. Aquesta nit el fred borda, i els seus lladrucs són aguts i esmolats com caramells. Aquesta nit sóc un gos perdut que vagareja pels carrers, tot cercant el meu nom en la teva veu. Però ja no la recordo.

Comentaris

  1. És que sembla que ens han robat l'agost, aquest any! Que trobis altres veus, bonica, que segur que sí! Un petó.

    ResponElimina
  2. isnel! gràcies per venir... un petó :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada