dissabte

tejemanejes

Escanyapobres en blanc i negre
venen sal i sorra de platja a pams i a pes.
Hores absurdes de trànsit intens,
núvols que cauen del blau del cel.
Es lloguen castells en l'aire,
i els camells trafiquen amb promeses bordes
nascudes als marges d'un bancal.
On anirem a parar
si caminem per rases i séquies
per estalviar-nos l'asfalt.
Amb els peus mullats
i els llavis ressecs,
ja no sabrem pronunciar-nos el temps
que ens resta als vorals.
Ni el nom que vàrem aprendre
a força d'estimar-nos el perfil de les lletres.

3 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

una visió particular de la crisi i dels seus efectes entre els mortals :)

anna g. (l'autora del blog)

Barrut ha dit...

em trec el barret

anna g. ha dit...

y yo le rindo pleitesía, maese Barrut :)

Publica un comentari a l'entrada