*

*

dijous

sense espines

Dolç enemic,
amb caçapapallones
em pares trampes
pels plecs del plaer.

Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol

En boca d'altres, bruixa sense escombra, assignatura prohibida. Les teves paraules amb escates però sense espines, lepidòpters escrits a l'aire amb la tinta del llavi, em sobrevolen la nit del cos. Entre esbatecs d'ala guarnida i pols de colors, t'espero els amanyacs amb el tou dels dits, la carn dels mots, el caire viu de la dent. Ni flors ni violes, sense dir ni ase ni bèstia, m'enganyes dolçament malgrat saber-te el parany. He desxifrat els teus silencis de tela d'aranya; teixeix-me, doncs, el plaer als voravius de la pell. Amb escates però sense espines.

2 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

En boca de ningú, nigromant amb la teva calavera, assignatura avorrida. Les teves dièresis i accents em cremen la pell, papallones escolpides sobre gel amb la sang que em palpita el cor, s'enlairen en els canells del meu cos. Entre esbatecs d'ala blaugrana i purpurina metal·litzada, t'oblido els petons amb el cant de la sirena, la solitud de l'escullera, i la dolça mirada de la lent fresnel. Ni gerdons ni nabius, cridant carxofes i milotxes, m'estimes sense clemència malgrat saber-ne la veritat. He destil·lat l'alcohol dels teus crits; desgarra'm, doncs, els vorals de les orelles. Amb espines però sense escates.

Anònim ha dit...

ole, ole i ole!!! :)

anna g. (l'autora del blog)

Publica un comentari a l'entrada