dilluns

la pluja interior

Em plou a dins. Es mullen les llambordes desgastades de resseguir-me, una i altra vegada, els carrers del teixit nerviós les nits que no puc dormir. Les paraules, xopes fins a l'arrel, molles fins al lexema, se m'encongeixen a la llengua. Els homes que he estimat perden talles fins a esdevenir records infantils. Em plou a dins, i enfilo aquesta veu mínima a les barnilles del paraigua per cosir els mots que saben nedar, ara diminutius diminuts, a aquest discurs aficionat. No em crideu pel nom del poeta: l'aigua s'ha endut la mètrica i els versos no em fan cas.

6 missatges al contestador:

Albert ha dit...

La mètrica té una importància només relativa, però abriga't, amor.

anna g. ha dit...

això ens porta a l'eterna pregunta: la mida importa? ;)

katiusques, impermeable i paraigua. ara només em cal aixopluc. i una tovallola :)

un petó enorme, Albert

onatge ha dit...

Què importa la mètrica quan plou dintre teu, quan tu ets pluja de records ja quasi sense tempesta..., de vegades alguns homes esdevenim allò que som; poca cosa... Els versos, ara potser estant distrets..., però et tornaran a fer cas, perquè ells sempre hi són. I pensa que només dintre teu és on hi ha pluja i aixopluc.

Des del far sense pluja.
onatge

Anònim ha dit...

A mi la pluja em porta records. No et passa??
(de Mca.)

anna g. ha dit...

benvingut, onatge :)

a mi em plouen records a tothora, anònima :)

Vinz ha dit...

aquest contrapunt, te'l faig al meu blog :)

Publica un comentari a l'entrada