dimecres

el meu febrer més nu

enfila't a la branca més alta
de la mimosa
del teu febrer més nu.

vesteix el groc.

tenyeix-te el cos amb el desig més boig,
bressola el teu present fins a la son,

i oblida el que has viscut per viure encara.

Francesc Garriga Barata, Temps en blanc

T'enyoro dos cops al mes. Et dedico un somni cada tres setmanes. El meu febrer més nu és tan lluny que ja no recordo el mal que em feia a les entranyes. M'enfilaré, doncs, a la branca més alta del meu primer febrer sense tu per vestir-me de groc mimosa, i cridar que no puc oblidar el que he viscut. Però que visc, encara.

3 missatges al contestador:

Vida ha dit...

Senyora An(tavia)na, magistral com sempre!

myself ha dit...

Magnífic. M'encanta.

anna g. ha dit...

gràcies, noies! ;)

Publica un comentari a l'entrada