dijous

set vides

Cridar amb desfici, amb urgència, el nom que portes a dins i que et corca el ventre. Atropellat sobre l'asfalt, el gat de la memòria, esbudellat, amb les set vides exhaurides. Que la pluja s'endugui, riu avall, la sang i la tinta; els records esgarrapats, consonants i vocals, i tots els forats a les arrels d'aquesta fusta podrida.

4 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

pobre gat :/

Albert ha dit...

Ja li està bé al gat aquest... Catxis!

anna g. ha dit...

aquest "gat" mereixia morir. em desafiava amb les seves ganyotes cada cop que passava per davant del meu cotxe. sort que els gats d'aquí només tenen set vides... els que parlen en anglès en tenen nou! (m'agraden molt els gats, seria incapaç d'atropellar-ne un amb premeditación y alevosía...)

Vinz ha dit...

i si tu també ets un gat?

Publica un comentari a l'entrada