dijous

ditades

La imaginació juga brut i em taca el blanc del paper amb ditades de mel i de colors. L'amor s'ofega fora dels versos. El poema com a consol. La rutina no es deixa escriure si no és amb paraules inventades.
Share:

5 comentaris:

  1. permís concedit, Francesc. la darrera vegada que em vas demanar permís per posar un dels meus poemes al teu blog, vaig guanyar el tercer premi de poemes de La Vanguardia :)

    ResponElimina
  2. Jo no tenc blog, però ja l'he fixat a l'agenda. M'agradarà rellegir algun dia aquestes dolces ditades. GRÀCIES (de Mca)

    ResponElimina
  3. a tu, anònima. m'agrada ser a la teva agenda :)

    ResponElimina
  4. demá el posaré. I felicitats pel premi.

    ResponElimina