*

*

dijous

ditades

La imaginació juga brut i em taca el blanc del paper amb ditades de mel i de colors. L'amor s'ofega fora dels versos. El poema com a consol. La rutina no es deixa escriure si no és amb paraules inventades.

5 missatges al contestador:

Puigcarbó ha dit...

me'l puc quedar per anoarra?

anna g. ha dit...

permís concedit, Francesc. la darrera vegada que em vas demanar permís per posar un dels meus poemes al teu blog, vaig guanyar el tercer premi de poemes de La Vanguardia :)

Anònim ha dit...

Jo no tenc blog, però ja l'he fixat a l'agenda. M'agradarà rellegir algun dia aquestes dolces ditades. GRÀCIES (de Mca)

anna g. ha dit...

a tu, anònima. m'agrada ser a la teva agenda :)

Puigcarbó ha dit...

demá el posaré. I felicitats pel premi.

Publica un comentari a l'entrada