La imaginació juga brut i em taca el blanc del paper amb ditades de mel i de colors. L'amor s'ofega fora dels versos. El poema com a consol. La rutina no es deixa escriure si no és amb paraules inventades.
permís concedit, Francesc. la darrera vegada que em vas demanar permís per posar un dels meus poemes al teu blog, vaig guanyar el tercer premi de poemes de La Vanguardia :)
me'l puc quedar per anoarra?
ResponEliminapermís concedit, Francesc. la darrera vegada que em vas demanar permís per posar un dels meus poemes al teu blog, vaig guanyar el tercer premi de poemes de La Vanguardia :)
ResponEliminaJo no tenc blog, però ja l'he fixat a l'agenda. M'agradarà rellegir algun dia aquestes dolces ditades. GRÀCIES (de Mca)
ResponEliminaa tu, anònima. m'agrada ser a la teva agenda :)
ResponEliminademá el posaré. I felicitats pel premi.
ResponElimina