Ves al contingut principal

ditades

La imaginació juga brut i em taca el blanc del paper amb ditades de mel i de colors. L'amor s'ofega fora dels versos. El poema com a consol. La rutina no es deixa escriure si no és amb paraules inventades.

Comentaris

  1. permís concedit, Francesc. la darrera vegada que em vas demanar permís per posar un dels meus poemes al teu blog, vaig guanyar el tercer premi de poemes de La Vanguardia :)

    ResponElimina
  2. Jo no tenc blog, però ja l'he fixat a l'agenda. M'agradarà rellegir algun dia aquestes dolces ditades. GRÀCIES (de Mca)

    ResponElimina
  3. a tu, anònima. m'agrada ser a la teva agenda :)

    ResponElimina
  4. demá el posaré. I felicitats pel premi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada