Mentre apames el buit que es respira a les corbes d'aquest vuit que desfà maletes i s'instal·la a la teva nova edat, decideixes espatllar-te el dia. I punxes rodes de molí i talles venes fictícies, tot esperant que no arribi la darrera felicitació, la que no et farà aquell que ja no et desitja.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada