*

*

dimarts

parís era una fiesta

Agenda de colors, retoladors a joc per empresonar la cal·ligrafia del temps entre pautes i barrots. Secretàries amb sabatilles Easy Tone. Fora talons? Pantalons dues talles més grans, llibres on floreixen ciutats, bàscules que s'aturen al pis seixanta-un, poemes a un euro. Per un dia, innocents sense innocència. Quan tornaran els gintònics de G'Vine Floraison? París era una fiesta, i tu, mon amour... tu ja no ets tu.

2 missatges al contestador:

Tinc molt mal caure ha dit...

Curiosa coincidència, amb això de París, no trobes Antaviana? Lamento que també hi perdéssis algú: en el meu cas, una cella, el cor i tres dents; en el teu cas, un tu que ja no és tu... ; )

anna g. ha dit...

aquest tu que ja no és tu no el vaig perdre a París sinó més a prop, i uns quants dies després d'haver tornat de Roma. simplement avui recordava Hemingway, i Cortázar, i París. i m'ha fet gràcia veure que tu avui també parlaves en francès. bonne nuit, Tinc ;)

Publica un comentari a l'entrada