dijous

you might really love it

Despertar-esclatar per dins, i no poder contenir el somriure teranyina que tiba dels llavis. Dins meu, només blau i aire: tinc tot un cel per omplir-lo d'avions, solcs i rastres.

7 missatges al contestador:

Biel Barnils ha dit...

M'agrada molt aquest "Despertar-esclatar per dins" que gastes en aquest poema.
Bona lectura-escriptura i bon MMXI!

Albert ha dit...

Deia, en un primer intent, que a mi m'agraden aquest "somriure teranyina que tiba els llavis" i aquest "cel per omplir-lo....". Vaja, que ens agrada tot :) Bon dia tinguis.

anna g. ha dit...

bon dia, nois! què matiners. gràcies :)

Biel, bon any, i et dec una visita, que ara fa dies que no passo a veure't :)

Albert, bon any a tu també, ple de somriures teranyina i cels sense estrenar :)

Anònim ha dit...

;) Venturós 2011. (de Mca)

vinz ha dit...

i tot un mar per omplir-lo de vaixells, escuma i carpes :)

Tinc molt mal caure ha dit...

a mi em passa que són despertars-crispetes ; )

anna g. ha dit...

Bon Any Nou, anònima! :)

vinz, bona recomanació ;)

Tinc, aquests despertars són resultat d'una nit de cine? ;)

Publica un comentari a l'entrada