you might really love it

Despertar-esclatar per dins, i no poder contenir el somriure teranyina que tiba dels llavis. Dins meu, només blau i aire: tinc tot un cel per omplir-lo d'avions, solcs i rastres.

Comentaris

  1. M'agrada molt aquest "Despertar-esclatar per dins" que gastes en aquest poema.
    Bona lectura-escriptura i bon MMXI!

    ResponElimina
  2. Deia, en un primer intent, que a mi m'agraden aquest "somriure teranyina que tiba els llavis" i aquest "cel per omplir-lo....". Vaja, que ens agrada tot :) Bon dia tinguis.

    ResponElimina
  3. bon dia, nois! què matiners. gràcies :)

    Biel, bon any, i et dec una visita, que ara fa dies que no passo a veure't :)

    Albert, bon any a tu també, ple de somriures teranyina i cels sense estrenar :)

    ResponElimina
  4. ;) Venturós 2011. (de Mca)

    ResponElimina
  5. i tot un mar per omplir-lo de vaixells, escuma i carpes :)

    ResponElimina
  6. a mi em passa que són despertars-crispetes ; )

    ResponElimina
  7. Bon Any Nou, anònima! :)

    vinz, bona recomanació ;)

    Tinc, aquests despertars són resultat d'una nit de cine? ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars