you might really love it
Despertar-esclatar per dins, i no poder contenir el somriure teranyina que tiba dels llavis. Dins meu, només blau i aire: tinc tot un cel per omplir-lo d'avions, solcs i rastres.
es meu desert
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
M'agrada molt aquest "Despertar-esclatar per dins" que gastes en aquest poema.
ResponSuprimeixBona lectura-escriptura i bon MMXI!
Deia, en un primer intent, que a mi m'agraden aquest "somriure teranyina que tiba els llavis" i aquest "cel per omplir-lo....". Vaja, que ens agrada tot :) Bon dia tinguis.
ResponSuprimeixbon dia, nois! què matiners. gràcies :)
ResponSuprimeixBiel, bon any, i et dec una visita, que ara fa dies que no passo a veure't :)
Albert, bon any a tu també, ple de somriures teranyina i cels sense estrenar :)
;) Venturós 2011. (de Mca)
ResponSuprimeixi tot un mar per omplir-lo de vaixells, escuma i carpes :)
ResponSuprimeixa mi em passa que són despertars-crispetes ; )
ResponSuprimeixBon Any Nou, anònima! :)
ResponSuprimeixvinz, bona recomanació ;)
Tinc, aquests despertars són resultat d'una nit de cine? ;)