Aquest any tafur que em va plomar només començar la partida em dóna l'oportunitat de recuperar les claus de la meva vida, ara que sap que se li acaben els dies de glòria. La vellesa estova el cor, afluixa les mànigues on s'amaguen els asos, i fa els ulls grossos davant les trampes de la memòria. Guanyo amb una escala de color que pujo, graó a graó, fins arribar a la porta d'un any nou. Aquest cop, però, l'obriré jo sola. Mai por. Tot és possible.
Molt bé: sobretot si saps que ja t'han estafat una vegada. És més, crec que la por s'esmola sola... Sap que vostè és realment bona, escrivint? I consti que li ho diu algú amb un mínim coneixement -mínim, molt mínim- del tema. M'agrada llegir-te!
ResponEliminaHola, Tinc! I a mi m'agrada que em llegeixi algú que escriu amb una ortografia, sintaxi i morfologia impecables, i amb la fina ploma de la ironia. Bon Nadal solitari :)
ResponEliminaLi agraeixo els "piropus", però em sembla que vostè veu amb massa bons ulls la meva humil producció, he, he... ; ) Bon Nadal!
ResponElimina