Ves al contingut principal

magnòlies

L'amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se't tornen negres el temps de bufar un misto. L'amor, com més lluny més bonic.

Mercè Rodoreda

I, si la distància és en el record, millor.

Comentaris

  1. aquí Rodoreda anava profundamente errada, en puc donar fe.-

    ResponElimina
  2. errada en el teu cas, Francesc, no? conserva-ho doncs :)

    ResponElimina
  3. Potser hi ha una magnòlia per a cada amor... De vegades sentim amor mentre ens és prohibit... i quan el comencem a compartir se'ns torna magnòlia...

    Des des del far sense magnòlies...
    onatge

    ResponElimina
  4. jo, de l'amor, ja no en dic res. ve i se'n va quan vol. bona nit, onatge :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada