2.12.10

magnòlies

L'amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se't tornen negres el temps de bufar un misto. L'amor, com més lluny més bonic.

Mercè Rodoreda

I, si la distància és en el record, millor.
/

6 comentaris

  1. Francesc Puigcarbódijous, 02 de desembre, 2010

    aquí Rodoreda anava profundamente errada, en puc donar fe.-

    ResponElimina
  2. anna g.dijous, 02 de desembre, 2010

    errada en el teu cas, Francesc, no? conserva-ho doncs :)

    ResponElimina
  3. onatgedijous, 02 de desembre, 2010

    Potser hi ha una magnòlia per a cada amor... De vegades sentim amor mentre ens és prohibit... i quan el comencem a compartir se'ns torna magnòlia...

    Des des del far sense magnòlies...
    onatge

    ResponElimina
  4. anna g.dijous, 02 de desembre, 2010

    jo, de l'amor, ja no en dic res. ve i se'n va quan vol. bona nit, onatge :)

    ResponElimina
  5. Busca qui t'ha pegatdijous, 02 de desembre, 2010

    Per tant, l'amor es com un misto.

    ResponElimina
  6. anna g.dijous, 02 de desembre, 2010

    sí, crema :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall