*

*

dijous

magnòlies

L'amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se't tornen negres el temps de bufar un misto. L'amor, com més lluny més bonic.

Mercè Rodoreda

I, si la distància és en el record, millor.

6 missatges al contestador:

Puigcarbó ha dit...

aquí Rodoreda anava profundamente errada, en puc donar fe.-

anna g. ha dit...

errada en el teu cas, Francesc, no? conserva-ho doncs :)

onatge ha dit...

Potser hi ha una magnòlia per a cada amor... De vegades sentim amor mentre ens és prohibit... i quan el comencem a compartir se'ns torna magnòlia...

Des des del far sense magnòlies...
onatge

anna g. ha dit...

jo, de l'amor, ja no en dic res. ve i se'n va quan vol. bona nit, onatge :)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Per tant, l'amor es com un misto.

anna g. ha dit...

sí, crema :)

Publica un comentari a l'entrada