dijous

jerseis

Em despullo del dia, que em contempla des del llit amb el teixit de l'inrevés, indecent, tot ensenyant les costures i les petites esquerdes que van deixant, com a rastre, les derrotes. Presonera de l'instint, mai m'acostumo a la visita d'aquesta angoixa anònima que, a vegades, es descuida el dubte sobre aquesta pell cada cop més tendra, quan marxa després de la desfeta nocturna. 

Mai compto les llàgrimes. Quantes en calen per fer net?

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada