Amb el cos ja ben arrelat, intentar ser cel i branques. I procurar que niï sempre una pena petita cada primavera, per mantenir els sentits alerta, per conservar el mecanisme de la tristesa ben greixat. Per si de cas. Que la felicitat entumeix els membres de l'ànima i, quan el dolor arriba sense avisar, si no hi estem avesats, només ens resta el grinyol d'una abraçada que no estreny per culpa del rovell i la sal.
Mmmm, no sé si m'agraden aquests "per si de cas". Em sembla que cada tristesa és diferent i ens hi enfrontem de manera diferent cada vegada. No estic segura que mantenir el mecanisme greixat serveixi per fer-li front, quan arriba.
ResponEliminaAixò sí, el teu text m'agrada molt, i més encara que hagis tornat :-). Gràcies!
Gràcies a tu per ser-hi :)
Elimina