Pigues com forats i, en submergir-se, autonaufragis. Que amb l'aigua se'm desfaci l'escenari interior, de cartró, i que només sobrevisquin les espines que em vaig empassar quan era petita, que van arrelar i créixer com un esquelet alternatiu per a les emergències.
Dies de viure peix, a glops, com sirenes sense cua ni veu melosa, maldestres.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada