Llistes inacabades, inútils. Tanta provisionalitat, i aquest anar escurant engrunes de temps del fons de totes les butxaques. La culpa és d'aquesta fam que no saps d'on ve i que et devora els punts febles, rosegant-ne els ossos. Orígens, i la capacitat d'oblidar. Què queda quan esclata la festa en punts àlgids i focs artificials, i aquest tot efímer davalla, inexorable? Amarg, el regust que espera al final de l'entusiasme.
Ara no sé si tens problemes gàstrics o existencials... ;-) m'agrada això de l'entusiasme amarg...
ResponEliminaMés que problemes existencials (he descartat el tema gàstric), són reflexions vitals :)
Elimina