pòsit

Ens diem l'amor
amb un simple gest.
Què restarà quan la vida,
feixuga, oblidi el moviment?
Prega perquè la pell tingui memòria.

parany

Ocultes les dreceres per no perdre

                                                          el nord.

Que sigui la por la que no trobi el camí

cap a allò que realment importa.

potser

La col·lecció de quaderns en blanc que esperen, sobre l'escriptori. I els mires, i una por petita et mossega per dins amb les dents diminutes del dubte. 

Potser ja no tens tantes coses a dir per omplir-los.

refugis

Cerques un poema que t'aculli

avui que tot calla

avui que res no diu llar.

Demanes un vers càlid per prendre'l 

amb la set d'unes mans fredes.

El tacte s'ennuega amb les estelles

d'un silenci que escup guspires 

amb veu de fusta.

cuentos chinos

Que fàcil que és escriure l'amor. 

I que difícil és saber estimar.

petit vals

El desig balla lentament una nit sense hores 

dins el cos mig adormit. 

L'amor demana amor encara 

a ritme d'un vals petit de dits llargs 

sota un sostre de cel tibant.

malgrat la pluja

Sovinteges records, 

desgastes la memòria. 

Erosionem el passat 

per omplir-nos les mans 

amb la pols dels dies de sol.

Malgrat la pluja. 

sismes

El malestar que corca,
                                 incessant,
                                             els fonaments.

Tremoles.

moebius

Finals que s'enfilen per dins
com una heura afamada de mur
                                                  i pedra.
Tràquees, laberints, atzucacs
per on respira el cos,
per on transiten els dies
a l'espera d'una nit que els clogui.

I demanes punts de fuga,
la pau d'una via morta,
un paisatge en trànsit.
Demanes inicis i finals.
Trencar aquesta por d'ungles de vidre
de dits llargs
que malden per dibuixar
el teu nom amb un gest etern,
circular.

inventaris

Acumules anys als turmells, derrotes al segon calaix del desànim i dies brillants a la cara oculta de la lluna, entre altres coses.

Estem fets d'inventaris volubles.

iceberg

Un hivern somriu tot mostrant les dents metàl·liques del fred. Els terratrèmols hibernen sota la pell i la carn desaprèn les raons del calfred a deshora. Davant l'amenaça del gel, saber-se caliu encara.

I recites un estiu, una vegada i una altra, per recordar-li al cos la cadència amb què crema el desig a cop de paraula.

blau i nacre

Un cel de costures vistes per vestir l'ànim
que s'enlaira.
I l'eufòria descorda el botó que,
juganer,
inaugura l'escot pronunciat dels dies.

neu

La nosa del mot que no gosa ésser dit 

corseca la veu fins al gest subtil 

d'un simple alè. 

D'esma exhales l'ànima del silenci.

Neva a l'esquena obaga dels dies. 

Com escriure el buit amb un fil en blanc?

un tomb de clau

Vespres que es vinclen amb el pes de la llum. 

Dius carrers i llars, i acceleres el pas 

per escurçar distàncies entre la paraula i el fet. 

Regust d'hores massa lentes a la mirada. 

Cerques un gest senzill que ho abasti tot: 

un tomb de clau, un petit calfred, 

el mot 'casa', impacient, 

estenent-se sota la pell com un tacte càlid. 

I, com un mecanisme de precisió, 

esclaten tots els esborranys de final feliç 

que guardes per als dies que davallen 

massa ràpid pel pendent de la nit.

Focs artificials a la butxaca de l'abric.

blondes de sal

Blondes de sal a les vores
d'un record de platja antiga.

Lentament ens vestim de mars secs
que tan sols podem tornar a nedar
quan es despulla la memòria.

* imatge de Laura Escribano Atelier

words and pictures

I am a small poem on a
page with room for another.
Share with me this white field,
wide as an acre of snow,
clear but for these tiny
markings like the steps of birds.
Come now.
This is the trough of the wave,
the seconds after lightning.
Thin slice of silence
as music ends,
the freeze before melting.
Lie down beside me.
Make angels.
Make devils.
Make who you are.

                                     Gerald DiPego

finestral

Verd i blau com a verbs que conjuguen
les hores suspeses al vidre.
Enmig d'un diàleg de colors freds,
l'enyor, tou,
elèctric, afamat,
et mossega la boca amb la urgència cega
d'uns dits que busquen dits
en la foscor d'un cinema.

clorofil·la

Véns, arreles i, 

amb la teva veu de fusta, 

les mans-heura, 

t'enfiles pels murs de la pell. 

Inventes el desig amb el tacte 

d'un verd impossible.

corol·la

Quan et creies erma malgrat les llavors,
florir en do major.
Desafies calendaris i primaveres,
redissenyes l'interior
per gestar-te a tu mateixa.

Cada pètal és una victòria.

abismes

La infantesa, al fons de tu. 

La memòria, ingràvida, t'hi duu

en caiguda lliure.

A 

estones

esdevens 

tot 

vertigen.

fisiologia

Rebel·lió del teixit intern; 

els òrgans, silents, 

creixen en majúscula. 

La vida, adulta, 

sovint desorientada, 

s'escriu a si mateixa a grans trets, 

fora de pautes i marges.

violència de gènere

Homes que diuen a les dones com han de ser dones.

Dones que diuen a les dones com han de ser dones.

Enmig del foc creuat, dones que se saben dones 

mirant d'esquivar tot l'odi que carreguen les paraules.

laberints

Desfàs el punt final. 

Perquè sols és un petit cabdell de fil negre que, 

si el tibes, 

si el segueixes, 

si goses,

si vols, 

et duu a l'inici de la història.

pàtries i setembres

Ja és hora.

Desnones l'estiu per allotjar el groc

que ja crepita

sota el pes de la mirada.

Inventari de dits, dies i dèries:

ets desordre quan et comptes

en pàtries i en setembres.

El passat, com una heura,

et diu per dins 

en panys de paret i cel.

I cou aquest no saber

a quantes tardors podràs donar un nom,

un sentit o tan sols deixar-les passar

com un gest sense importància,

aquest abandonar-se,

aquesta urgència de tot i de res.

De vegades ets tantes coses alhora

que no pots abastar-te 

amb l'abraçada d'una sola paraula.

dolça companyia

Tantes nits de vidre sostenint la solitud amb unes mans sembrades de petits terratrèmols, llaurades per una ombra de por. La matinada continua essent fràgil però a les meves mans ara hi arriben les teves, i la foscor pren un tacte càlid de fusta i de consol.

No som àngels però hem après a tenir cura del nostre bocí de cel.

gris pedra

And if I've built this fortress around your heart.

Sting, The dream of the blue turtles

Et saps el mur, i saps trencar-te en tots els matisos del gris que t'habita, immòbil, mineral, per després esperar que pugi la marea perquè faci net. Aigua i sal, i una nota aguda de saxo que se't clava entre els dits que sobrevolen la idea de retenir el desig en una sola paraula. 

Quan vas deixar de desfer-te en cops de mot i onada?

milano

La nit pren mides a l'eufòria amb la precisió d'uns dits que llisquen amunt i avall per les cordes d'un contrabaix. El desig es deixa dir, sincopat, amb una veu de cal·ligrafia fonda. Sota la pell neixen petits incendis, creixen revolucions. Arrel, ritme; la música, poderosa, s'articula a través del gest invisible del licor. 

Invencibles, superherois, gosem posar brides a la flama en l'espai que ocupa una sola cançó.

paisatge de tarda

Catedrals de cotó fluix que honoren la memòria elèctrica i humida dels déus de la tempesta. El vent esfilagarsa la fe, i a poc a poc el blau esmorteït s'omple de tot d'horitzons efímers on gronxar la mirada cansada.

La calma, sempre en trànsit, provisional, saluda en silenci.

nuevo pequeño catálogo de seres y estares

Sis solos de guitarra, un grapat de lletres de cançons, un parell d'amors d'estiu, dues papallones a la panxa, cinc mil dos-cents trenta-vuit nusos a la gola, cent quaranta grams de sorra a les sabates. Tu, ell, nosaltres. Tres-centes setanta-sis mil nou-centes vint-i-nou hores, dotze rellotges per marcar-les, vuit paraules preferides, countless amounts of llibres, pel·lícules, quatre sales de cine, una cinquantena de versos. Dos llibres. Una vida.

faraway, so close

A la cua d'un pensament, de sobte un regust de placidesa. L'estiu s'enreda a les cames, suau i amable, amb el desig de carícia del gat que cerca companyia. I tu, que encara estàs aprenent a no defugir-lo, a estimar-lo tímidament, li lliures el cos, la pell, la voluntat com a ofrena.

Agraït, l'agost et retorna, a estones, la dolça ingravidesa d'una llunyana i càndida adolescència.

laberints

Provocar l'esquerda, invocar el mil·límetre d'inquietud. La felicitat omple la distància que ens separa, ho ocupa tot: l'espai que es lloga, els petits abismes concèntrics que obren els miniterratrèmols que responen a la crida. Qui necessita hipotecar l'aire que dóna forma a aquesta llar que som. Cuirassa tendra la pell, armadura les costelles que custodien el bosc que s'incendia suaument de tant en tant per saber-nos arbre, saba, arrel, fusta i verd. 

Perquè ens cal un lloc per definir-nos i un no-lloc per perdre'ns. La vida és noms, adjectius. I gàbia de porta oberta plena d'ocells magnètics que enganyen brúixoles, enreden fils i devoren engrunes.

símil

Dins tots els matisos del gris,

l'esforç de la pedra

per estovar-se.

Arriba el plor

-tímid, mineral-

amb una pluja breu d'estiu.

calendaris

Esbossar estius, tardors, hiverns, primaveres. Intuir-ne els contorns, estripar fulls de calendari per escriure's sobre el revers dels dies amb mala lletra.

I que ens calgui un dilluns i un dimarts i un dimecres sense baranes per retrobar-nos el pols, l'equilibri, el tacte, i florir tot intentant ensinistrar el vertigen d'un petit abisme de dues setmanes. 

Vacances. Quina gran paraula.

first class

Pestanyes rebels, matins despentinats, felicitat desplegable. Núvols en trànsit que esfilagarsen la tarda. El desig viatja a tots els avions que sostenen el cel, blau enllà.

natura morta

Walter Mitty: ¿Cuándo la vas a tomar?  

Sean O’Connell: A veces no lo hago. Si me gusta un momento, para mí, personalmente, no me gusta tener la distracción de la cámara. Yo sólo quiero estar en ella.

La vida secreta de Walter Mitty (2013)

Prémer el disparador com qui prem el gallet.

encenalls

Encenem la nit un matí qualsevol.

I jo em deixo dir l'ànima de fum, 

el gest voluble, 

per la fusta del teu cos 

amb la bellesa del mot exacte, 

just, 

breu, 

oportú 

que es clava a dins amb veu d'estella.

a contrapèl

Torno al temps de les hores sense tu 

per enyorar-te sense dol, a frec, 

amb la veu a punt per resseguir les vores 

de l'abisme que se m'obre a dins 

quan el desig és desig a deshora, 

quan el vers et sobrevé a destemps.

L'amor és aspre quan el dius a contrapèl.

amazones a sa lluna

Poetes que cavalquen les paraules. 

Que van poema enllà per domar-ne el significat.

porcelain

Faig turisme pel pendent suau d'un diumenge que davalla. Tu i jo, i el formigueig d'un món que bull sota la promesa clara d'un cel d'estiu. Àvids de llum, la mirada s'atura a cada instant, a cada pinzellada, a cada traç, a cada imatge per assaborir el pes de la bellesa. Tomba la tarda cap a una calma de porcellana: l'horitzó es desfila en flors, ocells i dracs. Tu i jo. Blau sobre blanc.

de puntetes

Una mandra flonja, 

sense cel ni ales, em nia als ulls.

I passo de puntetes per les paraules, 

pels romanços i pels versos, 

pels capvespres que no escric

amb desgana
amb mala lletra

la mala llet que gasta aquesta vida.

carícia

Considero la possibilitat de no dir-te.

I deixo anar la fera de la fam
que s'atrinxera a la mirada
-a la memòria quan em faltes-
per devorar mots, distàncies,
esperes, enyor, absència,
tots els murs, totes les barreres.

No dir-te.

Que parli el silenci
de la simple arquitectura del gest. 

lo-fi

Els ulls, impacients, aboquen el cor a bategar amb el doble d'intensitat. La vida es plega per la meitat per un eix que tu mateix ja no determines. Les paraules, fugaces, semblen ingràvides: ja no sents el seu pes a dins, ja no hi ha petja, ni sentit ni significat. T'atures a contemplar-te per saber-te capaç de ser dins la voràgine. La imatge surt moguda: el somriure et diu el nom amb un vermell borrós. 

No hi ha cap filtre d'Instagram que millori aquesta versió teva que amb els anys ha perdut color i definició.

burmar flax

Apuntales l'ànim amb un divendres qualsevol. Perquè no sabem de què estan fets però, un cop els treus del seu embolcall, ens fan sentir una mica superherois.

química

De la ràbia, se'n destil·la l'alcohol que va directe a embriagar la lucidesa.

aeroports

Esperones revolucions a la pàtria interior per treure a ballar els dimonis. Agites banderes, assaltes fronteres, tot per ferir l'orgull i que ragin les paraules com una sang que batega, discreta, dins de totes les coses. Perquè tot espera per ésser dit, però la carn necessita clivelles per poder esgranar el dolor.

La felicitat és un avió de paper en blanc que no sabem fer aterrar amb el pes dels mots.

música per a tsunamis

Ensinistres els teus desastres quan tothom dorm, quan la nit sosté el món amb cada respiració pausada. Poses color als terratrèmols -un to de calfred suau, com d'esquerda que s'insinua al vidre-, i inventes una música per a cadascun dels tsunamis que assolen la pau d'aquest cos que fa de terra ferma malgrat la por líquida que sempre sobreviu a tots els naufragis. Perquè ets huracans, monsons, tempestes tropicals, borrasca, calamarsa. Un inventari d'accidents naturals sota el clima d'una pell, d'un nom, d'un caràcter.

I ara, mentre s'ha fet fosc i t'ha començat a nevar a dins i aquest blanc de fred esmorteeix els cops de la vida, orquestres un desgel, dibuixes una primavera. De tant en tant, estones de sol i lucidesa. I el privilegi de jugar a ser déus i ésser creatius amb la pròpia biologia.

de fils i de paisatges

I fas teu un vers llarg, intens, tibant com un fil d'estendre. Els mots, les metàfores com una bugada ben blanca que es retalla contra un cel fosc de tempesta tot desafiant la pluja.

De vegades no cal gaire més per adornar el paisatge d'una tarda anodina.

titelles

Paisatges habituals com petits patrimonis. Recuperes el camí, la filera de xiprers, la ginesta florida, i el pes de quatre anys a cada paraula que escrius tot mirant de nou a través d'aquesta finestra. I sents com quelcom tiba per dins. Perquè hi ha dies en què sembla que l'ànim i el cos i la vida s'aguantin per tot de fils tibants sota la pell que vertebren el temps, el cansament i el pòsit d'una sang que ja no bull com abans, aigualida.

Somrius, sense saber del cert si és per pròpia voluntat o per acte reflex. Autòmats, titelles, fills de la gran rutina que es pregunten per què. Tots es mecanismes.

cal·ligrafies, horitzons

El desig serpenteja sota l'estiu d'aquesta pell brillant que malda pel tacte de les teves mans. El cos se'ns torna heroic davant l'amor: el silenci muda de color i un vermell fràgil de rosella s'instal·la al gest mínim de cada paraula. Al paladar de la memòria, nosaltres. I, amb el tast del vi jove encara a la sang, dir-nos el plaer amb mots nous, resseguint-nos els límits d'aquest estiu sobtat per trobar un motiu qualsevol per on vessar-nos.

fil de llum

Cabdelles capvespres.

El dia es desfà en un enyor d'un dolor finíssim, 

prim com el fil de llum que s'escola, 

                                                        furtiu, 

a través del darrer sospir d'una persiana.

desmemòria

Viure riu avall;

de vegades, la pausa d'un gorg,

i el poder mirar dins teu. 

El passat se'ns sedimenta a dins.

Saber-se inventari de pretèrits 

que cristal·litzen sota la pell, 

dins de les cavitats 

que som, 

que ens fan 

que resseguim amb els dits 

innocents i nus

d'una consciència líquida.

Els records, 

de tanta aresta, 

minerals, 

diuen ferides 

malgrat no creure's esmolats,

i la desmemòria se'ns antulla

amable com una llengua 

que, amorosa, esmussa el tall.

pajarito langosta

Del cim a la sima,
a la fossa,
aquest ser en trajectes verticals.
Com diries l'eufòria?
-obligatòria, la tristesa
a l'altra banda, per contrast-.

Diria el vertigen del botó
que penja de la pàtria de l'abric
per un sol fil,
desafiant la gravetat.
Diria el relevé d'una ballarina
que s'alça, majestuosa,
sobre uns turmells
massa vells i cansats.
Diria el caos
ordenat
adrenalític
del punt àlgid
-tot just abans de caure
el botó
la ballarina,
tu mateix,
a dins-
d'una peça concreta de jazz.

impossibles aviadors

Pistes d'aterratge;
no en sabem, de sobrevolar-nos.
Ens devorem mútuament,
                                      caníbals:
el desig esclata, mos a mos,
al cel de la boca.

Mos gastronomíem.

salconduit

Hey baby, can I step into your world a while?

Jimi Hendrix

Encenc aquest voler-te sense demanar permís, i escric un incendi que travessa impunement fronteres de paper. 

Com és de perillós intentar abocar el foc al vers des de tota la set que pot contenir la paraula 'aigua'.

vudú

Formigues sota la pell.

O com el desig invoca 

-i provoca- 

el tacte de les teves mans.

converses amb una tarda magnífica

Mots de cel i vidre.

Sense voler, 

verdegen els verbs;

a dins, margarides.

I l'eufòria es precipita

per l'escot del desig,

poema avall. 

Els adjectius, 

                 inevitables, 

                               rosellen.

ungla i dent

Esmoles desfici i ungla.

El gest de gratar el vernís dels mots

atia el desig de paraula crua. 

Acorrales la ràbia al clos del cos

per ensenyar al vers 

les seves pròpies dents.

Que el poema 

mossegui el poema.

shout

La veu invisible com un eco sord 

que colpeja les costelles.

El crit és escriure'n l'erosió.

sísifs moderns

Aquest empènyer rodes de molí

per vies mortes malgrat saber l'atzucac.

L'esforç ja no és recompensa

ni consol sinó allò que de petits

ens explicava el pare 

amb un orgull antic.

No ho sabien llavors

-potser tampoc ara-

que la seva fe no té prou força

per moure les nostres muntanyes.

mullena

Donar-li forma a la nosa. 

Tal vegada una veu. 

Un nom. 

Donar-li una raó al nus

per esfilagarsar-se 

cos endins

com una pluja fina.

cercles

Digues hipòcrita al dit

-o a la voluntat somorta,

anestesiada que el mena-

que volta la picada del mosquit

una i altra vegada

per enganyar la picor.

Gratar-se amb desfici

és una veritat incòmoda

per la rudesa

per la franquesa

amb què parla la sang.

analfabets emocionals

Passar del vas mig ple o mig buit a directament aigualir l'existència.

Sovint no sabem com ensinistrar l'efervescència que ens pren de tant en tant.

tardoreig

Diem poemes de cossos que vessen estiu.

Perquè els versos salvatges

trien la carn ferma,

els dits àgils,

la veu clara,

la pell jove

per pronunciar viaranys

que creuen el pit,

que esgarrapen el bosc

amb ungles invisibles.

Som silenci de clariana;

tardoregem, valents,

hereus del temps de branca nua

i de felicitat d'un groc espès 

de fulla caduca,

massa densa per poder travessar-la 

amb un sol mot.

baggage claim

Una part de tu encara no ha tornat de l'altra banda de l'oceà, i la vida que vas deixar en penyora et reclama completa, sencera per poder recuperar-la.

Però et saps en trànsit, en un vol amb massa escales, amb la certesa que tard o d'hora arribaràs a destí i que t'hauràs d'esperar a tu mateixa, extraviada a alguna banda del món. Com el teu equipatge.

futur proche

Enganyo la distància,

faig jocs de mans amb el temps.

Invoco el verb 

en la conjugació exacta 

del desig. 

I véns.

it's a sunny day

El tast del cranc a la memòria

entona un dolç compte enrere.

Sota un sol que no escalfa prou,

la bellesa té regust de calfred.

inventari

El cos s'acostuma lentament al deix d'aquesta llum clara i freda que diu la teva ombra en un altre idioma. A dins, postes de sol i el rosegar d'un enyor que se't menja suaument amb unes dents petites. A dins, forats de cuc, un ésser sí però no i un saber-se incompleta.

king size

Anar cap a la llum, literalment, amb unes ales de lloguer. Descomptes hores i acumules enyor a les parpelles. Allau de primeres vegades; la vida encara empeny. Al país on tot és enorme, sentir-se nena petita perduda en un llit massa gran.

  

intensament

Pell endins, la carn et diu amb verbs de sorra i corrues de formigues. Petites revolucions arreu, maquinàries minigegantines a ple funcionament, vapor de lletres, cal·ligrafia que se surt de la pauta i ofega el blanc tot cobrint-lo de verd retolador zerocomaquatre mil·límetres. Cos-caos, sacseig de parets, terratrèmols a mida. 

La por -que es fa gran amb tu- es deixa posar brides.

seixanta minuts

Desorientada, 

la llum no sap com acabar 

aquesta tarda de diumenge.

Els finals arriben tard a la seva cita.

mesures

El dia diu distàncies
i tu devores paisatges en silenci:
et fas gran
quan et comptes en trajectes.

El castany fosc dels teus ulls
amaga massa carreteres secundàries.

sobre el blanc

Dir jardins zen
quan a dins ets selva amazònica.

El caos parla ordenadament
quan li dónes una pauta per abraçar.

poema de rellotgeria

l'afany esventra els versos

amb ungles de poeta.

Francesc Garriga, La nit dels peixos

Poètic, 

el desfici que et menja 

                                per dins. 

Has après a dir el desig 

perquè esclati 

a l'hora 

en punt 

del 

vers.

dir voliaines

A força de conjugar la bellesa en totes les seves formes, que el seu pòsit resti a la veu.

pauta

Dibuixa'm un horitzó

a mà alçada

allà on el matí es reinventa en tarda.

Un fil on estendre l'enyor,

una sola línia imperfecta

que digui equilibris

que sostingui vertígens

i escriure'ns un dia més 

amb bona lletra.

braille

Els dits, afònics de tant de tacte. 

El desig escriu cartes d'amor amb cal·ligrafia despentinada.

eclipsi en ela doble

Lluna plena.

Llibreta nova. 

Llibertat, possibilitat. 

I la por a llençar-s'hi.

El futur és gosar escriure-hi

quelcom 

prou bonic 

perquè pagui la pena 

tacar la pau del blanc.

espurneig

Rabejar-se en la paraula, i celebrar-la.

Hi ha poemes que són una festa.

brúixoles

L'excusa d'un mapa
per mesurar-nos en distàncies.

Ens deshabitem
ens desorientem
ens perdem
tan sols pel plaer de tornar-nos
                                               a trobar.
I ens celebrem de nou
com si fos el primer cop
que ens llegim el nom al cos de l'altre.

Magnètic, el desig;
l'amor és a tots els nords.

subterrània

L'emoció ha fet niu a les darreres capes de la pell. Amb un deix humit, freàtic, sentim subterràniament però el crit elèctric del calfred arriba a la superfície amb retard, diluït per la distància tova entre múscul, promesa i realitat. 

La indiferència és un desert que ja no recorda com es pronuncia l'aigua.

fer el cim

Hi ha versos que fan pujada.

recomptes

Espectacular, aquesta tarda de llum de vellut que es va vessant sobre els arbres. A aquesta banda del vidre, flaire de cafè acabat de fer.

Hi ha infinites formes de bellesa. Tantes com minúscules eufòries. Com petites felicitats.

literàriament

Ser esborranys esbarriats en diferents quaderns. Viure espars, inconnex, tot esperant la idea d'un sol cos que aplegui totes aquestes maneres de dir-se sota una mateixa pell.

Estripar-se, un a un, els fulls per reencarnar-se en dietari.

lentes

Les tardes fosques d'hivern eren carrers solitaris i estrets on assaborir l'amor que, de tan nou, ens cremava a la boca. Parlàvem amb cançons lentes, amb veu de cinta de casset, als setze anys.

L'amor és a hores d'ara un vinil desgastat que encara manté el seu encant. El desig és fet de balades pop. Parlem amb cançons lentes, invoquem el foc. Que tornin els incendis.

felins

El poema com a veu per dir-se
per dins, suau,
contra l'aspror dels dies
esquerps.

trenta-tres revolucions

Don't you know

They're talkin' 'bout a revolution

It sounds like a whisper

Tracy Chapman

De la pau de l'alè a la revolta de la tempesta, tan sols la distància d'un crit, una veu, una petita empenta. I girem al ritme del so i del vent, perquè les promeses són a l'aire de la cambra, en un gest invisible, esperant que respirem les paraules.

ciència-ficció

Cercar-se endins, cercar-se enrere, anar cap als orígens per tornar a trobar aquell sentir pur, sense contaminar. I creure per un instant que pots viatjar en el temps i recuperar la innocència i endur-te-la de tornada a la maleta.

La memòria és cruel.

arquitectures

L'alè del llop, al clatell.
La por et somriu
mostrant les dents de marbre.
Has après a tremolar,
                               però.
Davant l'exercici del pànic,
l'habilitat de no esfondrar-se.

tots els colors

Viatjar per tots els matisos del gris, postes de sol monocromàtiques, vacances al país dels individus que tan sols parlen amb colors primaris. Punts de vista daltònics, respirar mimètics, estimar camaleònics.

La maduresa és la capacitat d'acceptar les tonalitats que va adoptant la vida.

versos satànics

Goses escoltar la vida a l'inrevés,
i és la vida de debò la que et recita
a cau d'orella
els teus millors secrets amb una dicció perfecta
i un deix de mala llet.

Viu, cony.

long play

Enfiles melodies a l'agulla, 

i embastes a la llum d'una tarda 

retalls dels dies en què 

la vida era fàcil de viure. 

La felicitat gira 

a trenta-tres revolucions per minut.

invencibles

El desig hiberna a dins, latent, tot esperant que pronunciem primaveres. Abans invocàvem huracans, ara resseguim tempestes i espirals a l'esquena dels dies. Les primeres vegades ja no són el que eren, però encara ens sorprèn sentir aquella tremolor subtil i tendra del calfred obrint-se pas sota la pell.

Saber-se capaç de provocar desgels a deshora és allò que ens fa sentir invencibles, no creus?

fricatiu

Febreja, 
feble, 
la fiblada del fred. 

colorista

Vesso de colors que m'atropellen el cos. El verd, però, no marxa i s'instal·la al tacte d'unes mans-selva que s'estenen, indecents, pels viaranys d'un cel pensat sense baranes. Aquesta primavera forastera enganya l'instint i empeny els mots a florir a qualsevol banda, a tot volum. En aquests vint graus es cova una nova versió de mi, sorgida de la fe cega en aquesta vida i de mala llet(ra) que gasta l'enyor.

sublimació

Canalitzar pulsions i frustracions. Treballs de fontaneria emocional per, al cap i a la fi, sentir-se claveguera.

just a castaway

Empatia zero,
murs de mirada dispersa,
crash test dummies,
autòmats everywhere.

Nàufrags d'illa deserta
enmig d'aquest gran centre comercial
que és el món,
foc creuat de missatges
en ampolles virtuals.

Sending out an SOS. 

Su tabaco, gracias.

tangerine

Estimar-te mandarina. Despullar el teu record un dia qualsevol i adonar-se que la seva olor, intensa i dolça, resta a les mans de la memòria.

red balloons

Ingràvida, l'eufòria continguda a les paraules.

Que s'enlairi el traç que dóna aire a les coses grans.

carnívors

Afamats de trau i esquerda, 

els versos del dolor avancen 

a queixalades. 

No hi ha fil de sutura que uneixi 

la carn que esquinça l'absència.

diàlegs

Evolucionem, que és aquest anar acumulant temps als engranatges i alhora acceptar les condicions d'aquesta obsolescència programada i la provisionalitat de les mudes. Però de tant en tant desafies el desig, amagat rere la tensió de la geniva, a parlar d'amor, per pur plaer, ara que sabem que el sexe és voluble i que el cos es pot dir d'altres maneres.

roba interior

L'amor és com la goma de les calces:

allò que l'aguanta és

allò que l'oprimeix.

Amor pirata, Ronny Someck

margaritas a los cerdos

Davant la mesquinesa que atia la fúria, el propòsit d'ignorar-la. 

El repte del poeta és ser capaç d'escriure el foc amb versos incombustibles.

mutants

Dins l'ordre establert dels coberts a taula

viuen culleres amb vocació de forquilla que

convexament 

concavament 

metàl·licament 

secretament 

aprenen a mossegar aquesta vida que,

feta de massa os i massa carn, 

a tothora 

per força 

demana dents.

dilema

Comptar-se en paraules escrites. 

O potser en les que no has escrit encara.

cesura

En la lectura atropellada que sovint és aquesta rutina que s'encaixa entre les costelles i que resta espai a l'aire, cercar la pausa obligatòria en la teva companyia.

Ets la cesura al bell mig del vers.

propost-its d'any nou

pàtries d'un sol dia

Tardes despentinades, rebels:

maregassa a dins 

quan et dius en oceans. 

Repasses les vores de cadascun 

dels naufragis per tornar 

al tacte fosc d'aquells ulls, 

al verí aspre d'aquella pell, 

a la sal dolça d'aquelles mans. 

Cada fil de la memòria hissa 

la seva pròpia bandera.

I et comptes en sargits 

quan penses en pàtries d'un sol dia.