*

*

dimecres

DRECERA

Estimar-te.
I arreplegar les engrunes d’amor escampades per la pell
amb un suau moviment -disfressat de carícia-
i guardar-les a la butxaca del pensament.

Estimar-te.
I, abans que la son m’enverini els sentits,
escapar-me pels descosits del cos
i deixar un rastre de petits bocins que travessi la nit.

Estimar-te.
I seure al final d’una drecera que espero que
algun dia et torni a dur cap a mi.

3 missatges al contestador:

barbollaire ha dit...

...Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro...

Babèlia ha dit...

............. estimar-me......... no quedaria pas tan malament.... petó....

bitxo ha dit...

Hi ha molt de sentiment a les teves paraules, barbollaire. Francament bonic això que has escrit :)

Jordi, que algú que desitges et digui "t'estimo" sempre sona bé, oi? Un petó :)

Publica un comentari a l'entrada