Ves al contingut principal

DRECERA

Estimar-te.
I arreplegar les engrunes d’amor escampades per la pell
amb un suau moviment -disfressat de carícia-
i guardar-les a la butxaca del pensament.

Estimar-te.
I, abans que la son m’enverini els sentits,
escapar-me pels descosits del cos
i deixar un rastre de petits bocins que travessi la nit.

Estimar-te.
I seure al final d’una drecera que espero que
algun dia et torni a dur cap a mi.

Comentaris

  1. ...Ni que només fos
    pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
    Ni que només fos
    recórrer junts el bell jardí del teu passat.
    Ni que només fos
    perquè sentissis com t’enyoro...

    ResponElimina
  2. ............. estimar-me......... no quedaria pas tan malament.... petó....

    ResponElimina
  3. Hi ha molt de sentiment a les teves paraules, barbollaire. Francament bonic això que has escrit :)

    Jordi, que algú que desitges et digui "t'estimo" sempre sona bé, oi? Un petó :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada